rèmora

Potser volíeu: remora, rémora

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈrɛ.mu.ɾə/
	balear /ˈrɛ.mo.ɾə/, /ˈrɛ.mu.ɾə/
Occidental:	/ˈrɛ.mo.ɾa/

• Etimologia: Del llatí remora ‎(«impediment, retard»), segle XIX.

Nom

rèmora f. ‎(plural rèmores)

1. Gènere de peixos de la família dels equeneids amb una ventosa sobre el cap que els permet adherir-se a altres peixos, en particular les espècies Remora remora i Echeneis naucrates.
2. (figurat) Per extensió, obstacle o càrrega que dificulta l'avanç de quelcom.

Sinònims

• (Remora remora) pega, rèmora pega, remora, rémora

Traduccions

Remora remora

• Anglès: common remora ^(en)
• Asturià: rémora ^(ast), rémola ^(ast), llamprea ^(ast)
• Castellà: remora ^(es), rémora ^(es)
• Francès: rémora commun ^(fr)

Echeneis naucrates

• Anglès: live sharksucker ^(en)
• Castellà: pegatimón ^(es)
• Francès: rémora fuselé ^(fr)

Figuradment, obstacle

• Anglès: drawback ^(en)
• Castellà: rémora ^(es) f.
• Italià: remora ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: rè·mo·ra (3)
• Anagrames: amorre, morera, Morera, orarem, oràrem, romera

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat