ella
Apariencia
Asturianu
[editar] Pronunciación y silabación: [ ˈe.ʎa ]
Etimoloxía: Del llatín illa.
Pronome
[editar]singular femenín ella, masculín él ~ elli, neutru ello; plural femenín elles, masculín ellos
- Pronome tónicu pa la tercer persona femenina singular.
Términos rellacionaos[editar]
- lu, la, lo, los, les; -y, -yos ~ -ys; se, sí, sigo, consigo; so, suyu
- yo, tu, vusté, nós ~ nosotros/nosotres, vós ~ vosotros/vosotres
Traducciones y equivalencies
[editar]«ella»: pronome tónicu de tercer persona singular femenina
Referencies
[editar]- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Gramática de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2001, Uviéu, 3ª edición; ISBN: 84-8168-210-8. Consulta PDF on-line.
Catalán
[editar] Pronunciación y silabación: catalán oriental [ ˈe.ʎə ]; catalán occidental [ ˈe.ʎa ]
«ella» catalán oriental
(rexistru)
Pronome
[editar]singular femenín ella, masculín ell; plural femenín elles, masculín ells
- Ella, pronome tónicu pa la tercer persona femenina singular.
Referencies
[editar]- Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
- Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.
Español
[editar] Pronunciación y silabación: non yeísta [ ˈe.ʎa ], yeísta [ ˈe.ʝa ]
Pronome
[editar]- Ella, pronome tónicu pa la tercer persona femenina singular.
Referencies
[editar]- Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.
Italianu
[editar] Pronunciación y silabación: [ ˈel.la ]
«ella»
(rexistru)
Pronome
[editar]- Ella, pronome tónicu pa la tercer persona femenina singular.