intens

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /inˈtɛns/, occidental /inˈtens/
• Rimes: -ɛns
• Etimologia: Del llatí intēnsus, variant de intentus, participi de intendere ‎(«estirar»), segle XIV. Doblet de entès.

Adjectiu

intens m. ‎(femení intensa, plural masculí intensos, plural femení intenses)

1. Que es manifesta amb força durant poc temps.

   Un entrenament intens, un dolor intens

Sinònims

• dur, extrem, penetrant, vívid

Derivats

• intensament
• intensificar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: intensiv ^(de)
• Anglès: intense ^(en)
• Búlgar: напрегнат ^(bg) ‎(napregnat)
• Castellà: intenso ^(es)
• Francès: intense ^(fr)
• Gallec: intenso ^(gl)
• Grec antic: σύντονος ^(grc) ‎(sýntonos)
• Irlandès: dlúth ^(ga)
• Italià: intenso ^(it)
• Japonès: 激烈な ^(ja)
• Neerlandès: intens ^(nl)
• Portuguès: tenso ^(pt)
• Romanès: intens ^(ro)
• Rus: интенси́вный ^(ru) ‎(intensivni)
• Txec: intenzivní ^(cs), silný ^(cs)
• Xinès: 劇烈 ^(zh) ‎(剧烈, jùliè)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·tens (2)
• Anagrames: insten, sentin, tennis, tensin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB